Su
himno es originario de una melodía del folclore popular catalán,
y la letra de un romance anónimo del siglo XVII. "Els Segadors"
es el himno nacional de Cataluña desde final del siglo XIX. Fue
prohibido durante la dictadura franquista. El texto actual es de 1899.
Su autor es Emilio Guanyavents. Utiliza elementos de la tradición
oral que ya había recopilado anteriormente el escritor y filólogo
Manuel Milá i Fontanals en su "Romancerillo Catalán"
en 1882. La música es de Francesc Alió, que la compuso
en 1892 adaptando la melodía de la versión tradicional
del "Els Segadors". Las armonizaciones musicales las efectuaron
Lluís Millet y Enric Morera.
La letra
del himno, en castellano, es la que sigue:
Cataluña triunfante,
volverá a ser rica y llena,
detrás de esta gente
tan ufana y tan soberbia.
¡Buen golpe de hoz!.
¡Buen golpe de hoz,
defensores de la tierra!.
¡Buen golpe de hoz!.
Ahora es hora, segadores,
ahora es hora de estar alerta
para cuando venga otro junio,
afilemos bien las herramientas.
¡Buen golpe de hoz!.
¡Buen golpe de hoz,
defensores de la tierra!.
¡Buen golpe de hoz!.
Que tiemble el enemigo
en ver nuestra enseña,
como hacemos caer espigas de oro,
cuando conviene segamos cadenas.
¡Buen golpe de hoz!.
¡Buen golpe de hoz,
defensores de la tierra!.
¡Buen golpe de hoz!.
La letra
del himno, en la versión en catalán, es la que sigue:
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent,
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!.
Bon cop de falç,
defensors de la terra!.
Bon cop de falç!.
Ara és hora, segadors!.
Ara és hora, d'estar alerta!.
Per quan vingui un altre juny,
esmolem ben bé les eines!.
Bon cop de falç!.
Bon cop de falç,
defensors de la terra!.
Bon cop de falç!.
Que tremoli l'enemic,
en veient la nostra ensenya
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!.
Bon cop de falç!.
Bon cop de falç,
defensors de la terra!.
Bon cop de falç!.
La letra
del himno, en su versión clásica y completa es la que
sigue:
Catalunya, comtat gran
qui t'ha vist tan rica i plena
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.
Bon cop de falç!.
Bon cop de falç,
defensors de la terra!.
Bon cop de falç!.
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella;
-Ara Ès hora, nostre rei,
ara es hora que tem guerra.
Contra tots els catalans
ja veieu quina n'han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d'Arenes;
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de I'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.
A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:
-Llicència els he donat
jo,
molta més se'n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaÁa de Sant Jaume
n'hi toren les dependències.
A vista de tot aixo
s'és avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que
n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren el Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència.
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta;
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.
Anaren a la presó
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra;
-On és vostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon Jesús
tot cobert amb un vel negre.
-Aquí és nostre
capità,
aquesta és nostra bandera.
Canciones
Populares Catalanas
Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia;
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu,
Marieta Marieta;
pregunteu-li com si diu;
Marieta del ull viu.
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobre tot ara l'estiu
que les aigues són gelades,
que les aigues són gelades.(bis)
Tres mesos m'hi vaig estar
sens veure persona nada,
sinó un trist rossinyolet
que en eixir del niu cantava. (bis)
El rossinyolet s'és mort,
tres dies ha que no canta.
Jo d'aquí me'n vull anar,
que l'enyorament m'hi mata. (bis)
Ningú m'ha comprès
el mal,
ni metges ni apotecaris,
sinó una nina gentil
que l'amor me'n té robada. (bis)
Me'n té robada l'amor,
el meu cor i les entranyes.
Jo me n'aní al'empordà
per pugnar-me i xaropar-me; (bis)
i ni amb purgues ni amb xarops
la salut a mi mi em tornava.
Un dia jo l'encontrí,
l'encontrí a punta d'alba, (bis)
jo l'encontrí en el riu,
en el riu, que ensabonava.
Jo li'n dic:- Déu me la guard,
rosa fresca i regalada.- (bis)
Ja no me'n torna raó,
com si l'hagués malparada.
Jo que l'hi torno a donar,
i ella calla altra vegada. (bis)
No sé amb què
et compararé,
si amb el vent o amb la gelada.
Et compararé amb el vent,
quecada hora fa mudança. (bis)
Al de matí, vent serè,
a les onze, marinada,
a mig dia, vent de dalt
i a la tarda, tramuntana. (bis)
Me la miro jo dels peus,
'veure quin calçatportava:
porta sabata amb taló
i la mitgeta encarnada. (bis)
Me la miro jo del cos,
'veure quin gipó portava:
porta gipó d'escotí
amb un dordonet de plata. (bis)
Me la miro jo del cap,
de quin modo va tocada:
porta una pinteta d'or
amb uns lligaments de plata. (bis)
Al seu pare jo vull dir,
i també a la seva mare,
que si me a volen dar
la prendré de bona gana; (bis)
que si la guarden per mi
tres robes li vull comprar-ne:
una de color desang,
l'altra de color manglana, (bis)
l'latra tirarà su el
verd,
que li honrarà la cara;
uns penjants li'n vull comprar
de la pedra bigarrada. (bis)
Dins l'església me n'entrí
a suplicar als sants i santes;
li demano de bon cor
a la Verge del Rosari, (bis)
Que me'n volgués alcançar
a qui em fa viure amb cuidança.
Quan demissa vaig eixir
la meva amor hi entrava. (bis)
Ella arrenca un gran sospir
des del fons de les entranyes.
El sospir en fou tangran
que en terra me va fer caure. (bis)
- Aixeque-vos, vós, galant;
teniu-ne ferme fiança:
mentre no us deixaré a vós,
jo diexaré tots els altres. (bis)
Mentre no us deixaré
a vós,
jo diexaré tots els altres.
Mare, jo vull tal fadrí:
no teniu que delità-us-e. (bis)
- Casa't, si tu tant el vols;
vianda no en té pas gaire.
- No us hi va pas res a vós;
ja la guanyarem nosaltres. - (bis)
Un pobre pagés
tenia una filla;
tenia quinze anys
i encara no fila,
Tra la ra la la ra,
prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra,
prim fila i s'en vá.
La nit de Nadal,
n'es nit d'alegria;
pren filosa i fus,
dóna un tom per vila.
Tra la ra la la ra,
prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra,
prim fila i s'en vá.
N'encontra el galan.
-Ahont ane, Maria?
-A cal teixidor,
que'n tinch pessa urdida.
Tra la ra la la ra,
prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra,
prim fila i s'en vá.
-Quantas canas tens,
fermosa Maria?
-Las canas que'n tinch,
setze menos quinze.
Tra la ra la la ra,
prim fila, prim fila,
tra la ra la la ra,
prim fila i s'en vá.
Per a Sant Antoni
grans balles hi há,
per a Sant Maurici
tot el poble hi vá.
Tra la ra la la ra la la,
tra la la ra la,
tra la ra la la ra la la
tra la la ra la.
N'hi van tres donzelles,
són de l'Empordà,
L'una diu a l'latra:
i a tu qui et traurà?
Anem donzelletes,
anem a ballar,
que l'hereu Riera
ens hi farà entrar.
La primera dansa
la'n treu a ballar,
la segona dança
la nova arribà.
-A fe, hereu Riera
b´çe pots ben dansar,
que la teva aimada
a la mort n'està.
Tota la música
de cop va parar.
-Perdonin senyores,
que me'n tinc d'anar.
Que la meva aimada
a la mor n'està.
Agafa'l gambeto
al bras se'l tirà
Agafa'l sombrero
per plaça se'n va;
dona un tomb per plaça
sombrero a la mà.
Se'n va dret la casa
que'll solia anar.
Se n'entra cap dintre
sens dir-ne qui hi ha.
Tot pujant l'escala
la sent sospirar
-Deu vos guard Maria;
Maria, com va?
-Per a mi Riera,
molt malament va,
febre nit i dia
que'm cuida a matà.
Gira els ulls en terra,
se'n posa a plorar.
-Que'n plores, Riera?
No'n tens de plorar.
Tinc una germana,
t'hi podràs casar.
Si ella no t'agrada
pel món prou n'hi ha.
Les joies que porto
les hi podràs dar.
A la Verge del Carme
li vaig demanar.
Que si m'adovaba
l'iré a visitar.
Per a mi, Maria,
cap més n'hi haurà.
Se'n gira d'esquena
a ll'església se'n va,
devant d'un Sant Cristo
se'n va agenollar.
-Senyor, que m'ajudi
si em vol ajudar
que'em torni l'aimada
que a lamort n'està.
Al cap dels nou dies
Maria es llevà,
a les tre setmanes
se varen casa.
Ai, adeu Mariagneta,
principi de mon sofrir;
tu robes al cor als homes
i a mi em fas pena i morir.
Ai adeu, Mariagneta
primcesa de mon sospirs.
Ton amant és a la porta,
que no espera si no el si;
no desconsolis tons pares
per a consolar-me a mi,
que jo ja me'n fare frare
de l'ordre del caputxí.
Quan siguis casadeta
ja m'ho enviaràs a dir.
M'enviaràs una lletra
com et va amb el teu marit;
jo t'enviaré una altra
com em va en el monestir.
Si tens una criatura
deixa'm-li ser padrí;
si no m'ha estimat la mare
que al menys m'estimi el fill.
Ai, adeu Mariagneta,
princesa dels meus sospirs.
Un dia dient la missa
ja la carta en va venir;
escuses de besar a terra
ja la carta va cullir,
la missa mai s'acabava
per a poder-la llegir.
Al sobre escrit de la carta
ja n'arrenca un gran sospir.
Agneta de més entranyes
si et podés tenir aquí
amb un rato de conversa
no em sabria greu morir.
Quant la missa es acabada
la lletra corre a llegir
tot just n'era a mig llegir-la
n'arrencava un gran sospir.
Ai, adeu Mariagneta,
que jo m'en sento morir.
A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.
Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda;
gira el ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.
Veu venir un galiot
tot vora terra,
tot vora terra;
en veu venir un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.
Mariner, bon mariner:
que en porteu seda?
que en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?,
blanca o vermella?
Vermelleta la vull jo,
que és millor seda,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina,
que és per la reina.
Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella
triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda,
no tinc moneda.
El meu pare té les claus
de l'arquimesa,
de l'arquimesa.
No quedeu per diners no,
gentil donzella, gentil donzella.
No quedeu per diners no,
gentil donzella,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella,
prou fio d'ella.
La donzella entra a la nau,
tria la seda,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela,
la nau pren vela.
Mar endins amb el botí
promte navega,
promte navega.
Marine es posa a cantar
cançons novelles,
cançons novelles.
Amb el cant del mariner
s'ha dormideta,
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta,
ella es desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no veu terra,
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega
pel nar navega,
Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
m'en donen pena
m'en donen pena.
Això si que no ho faré,
que heu de ser meva,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella,
per vos donzella.
Cent llegües dins de la
mar
lluny de la terra
lluny de la terra
De tres germanes que som,
sóc la més bella,
sóc la més bella.
L'una porta vestit d'or,
l'altre de seda,
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre,
de sargil negre.
L'una es casada amb un Duc,
l'altra és princesa,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.
No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra,
de l'Anglaterra.
Muntanyes regalades
són les del Canigó
que tot l'estiu floreixen,
primavera i tardor.
Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no.
Jo que no l'aimo gaire,
la vida del pastor.
El pare m'ha casada,
m'ha donada a un pastor,
ell se'n va a la muntanya,
jo resto al Rosselló.
Jo que....
Ell beu de l'aigua clara,
jo bec vi de lmillor;
ell dorm damunt la palla,
jo en llençols de cotó.
El menja pa moreno,
jo em menjo del flecó;
ell cull brotets de menta,
jo floretes d'olor.
Què li donarem a la
pastoreta,
què li donarem per a anar a ballar?
Jo li donaria una caputseta
i a la muntanyeta la faria anar.
A la muntanyeta no neva ni plou
i a la terra plana tot el vent ho mou.
Sota l'ombreta, l'ombreta, l'ombrí,
flors i violes i romani,
Rossinyol que vas a França,
rossinyol;
encomana'm a la mare,
rossinyol
d'un bell boscatge,
rossinyol,
d'un vol.
Encomane'm a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d'un bell boscatge,
rossinyol,
d'un vol.
N'hi havia tres ninetes,
de la vila són,
de la vall d'Ordina,
asentades en un banc,
de la vila són, de la vila gran.
La una brodava seda,
l'altra brodava estam,
l'altra brodava unes mitges
per dona en el seu galán.
Totes tres enraonaven:
Quan vindran nostres galans?
Ja en respon la més grandeta:
El meu no trigarà un any.
Ja en respón la mitjaneta:
El meu no trigarà tant.
La petita és en la finestra:
cap a França està mirant.
Veu venir cavalleria,
el seu galan al davant:
en duia la sella verda
i dos criats al davant.
d'atrevida que n'era
ja el va esperar al portal.
Les primeres parauletes:
Per què haveu trigat tants anys?
n'hem tinguda forta guerra
de moros i cristians.
Les segones parauletes:
quines joies em porteu?
Les joies que jo us porto
no sé si us agradaran.
No són sabates ni mitges,
ni xapins valencians:
no són d'or ni són
de perles
ni tampoc de diamants
És una cinta brodada:
no l'han feta cristians:
l'ha feta una reina mora
que hi ha treballat set anys.
M'ha dit que no la portessiu
sinó tres festes a l'any:
l'una és per Cinquaresma:
l'altra és per Sant Joan:
l'altra per Pasqua florida
quan els rosers floriran.
Si n'eren tres tambors
que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, rataplam,
porta un ram de rosetes.
La filla del bon rei
ha sortit en finestra:
Tambor, el bon tambor;
si em vols dar una roseta?
Ram, ram... si em vols...
Donzella, qui l'haurà
serà l'esposa meva:
No us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram... que a vós...
M'haveu de demanar
al pare i al mare
Si el sí vos volen dar
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram,... per mi…
Ses atlotes no'm volen
perqué som pillo
Perqué som pillo
i perqué ses atlotes
no'm volen
perqué som pillo
perqué les rob
ses güies de rebosillo.
Quinze són quinze,
quinze, quinze, quinze,
quinze són quinze,
quinze, quinze són.
Pedra pedreta ben rodoneta
tirolirola tiroliroleta.
El gegant del pi
ara balla, ara balla
el gegant del pi
ara balla pel camí.
El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.
altres
textos que s'apliquen a la mateixa melodia:
Escarbat, bum, bum,
posa-hi oli, posa-hi oli,
escarbat, bum. bum,
posa-hi oli en el llum.
Adobar fogons
tot el dia, tot el dia,
adobar fogons
tot el dia pels racons.
Si fogons no hi ha
escalfetes, escalfetes;
si fogons no hi ha
escalfetes hi haurà.
Plou i fa sol
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol;
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen;
plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
Bim Bom
les campanes de Salom
tocant a festa i fan
Bim Bom.
Roda, roda, baldirona,
perquè surti ben rodona,
ben rodona i saltirona.
A, el mestres em va pegar;
E, jo no sé perquè;
I, jo no vaig venir;
O, jo no estava bo
(parlat i sense ritme fix:)
U, el burro ets tu!
Un, dos, ra, quinidí,
quininideta,
un, dos, ra, quinidí, quinidà.
I a la font del zil, zilzora,
i a la font del zil, zilzó.
Qui la venerara, veneró, pinteta,
qui la venera, veneró, pintó.
La gallina ponicana
pon deu ous cada setmana
pon, i un; pon, i dos;
pon, i tres; pon, i quatre;
pon, i cinc; pon, i sis;
pon, i set; pon, i vuit;
pon, i nou; pon, i deu.
La gallina de la seu
diu que amaguis aquest peu.
La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la crida,
la mare la vol.
Altres
textos que poden aplicar-se a les mateixes melodies.
Minyona bonica
se'n va amb el coixins;
sa mare lapega
davant dels fradins.
La noia petita
remena els coixins;
sa mare la renya
davant del fadrins.
La lluna, la pruna
i el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.
Olles, olles de vi blanc,
totes són plenes de fang,
de fang i de mauixa,
gira la caruixa.
Qui la girarà?
- La donzelleta.
Qui la girarà?
- La Maria serà.
La sardana de l'avellana
pica de peus i balla de gana.
La sardana de Ripoll
mata la puça i deixa el poll.
- Caram, d'on véns?
- Caram, del camp.
- Caram què en portes?
- Caram, vi blanc.
- Caram, tastem-lo.
- Caram que és bo!
- Caram, tornem-hi?
Tres triques, tres troques
que mengen garrofes;
les potes del ruc,
catacric, catacruc!
Qui la ballarà, la coqueta de sucre,
qui la ballarà cinc sous haurà.
Jo la ballaré, la coqueta
de sucre,
jo la ballaré i cinc sous haure.
Balli-la vostè, senyora
Marieta,
balli-la vostè que balla bé.
Jo la'n vull ballar, la coqueta
de sucre,
jo la'n vull ballar, que en sé ballar.
La nyinyola pica sola,
pica sola el sabater,
que quan té la feina feta
per fer festa dilluns té.
Sobre un pla corre un ca,
ca estesa, pota fesa i peu pla;
compta bé, que set n'hi ha.
Un i dos i tres i quatre,
sa meitat de vint-i-quatre,
vint-i-quatre i vint-i-cinc,
set i vuit i nou i cinc.
Tens un ble, tenc u nble
per sa meva llumenera;
tens un ble, tenc un ble
per sa llumenera de vostè.
Tres, sis, nou,
'stira-li la cua, 'stira-li la cua;
tres, sis,nou,
'stira-li la cua a l'esquirol.
Si l'esquirol no ho vol,
'stira-li la cua, 'stira-li la cua;
si l'esquirol no ho vol,
'stira-li la cua a qualsevol.
- Bon dia, nostre pare,
bon dia, nostre rei!
Pague-nos la soldad
perquè és de dreta llei.
- Bon dia, fills, bon dia,
digueu-me d'on veniu?
- Venim de Barcelona,
bon pare, aquí ens teniu.
- Quin és el vostre ofici
m'haurieu d'explicar.
- El nostre ofici, pare,
mireu-lo com se fa.
Lireta, lironaina,
lireta, lirondí.
Aquell que té un ofici
de fam no es pot morir.
Una jove pageseta
anava per un barranc;
aportava una panereta
tapadeta amb lo bancal.
(parlat: li pregunto si són móres.)
Li pregunto si són móres
això que porta tapat.
(parlat: - No, senyor, que són verdures.)
- No; senyor, que són verdures
per anar a vendre al mercat.
Ara vindrà Pasqua
en lo mes d'abril;
eixirà Maria
amb lo cosset prim,
sabata de plata,
gipó de paper.
Tot això qui ho pague?
- Ximo del barber.
Ximo del barber
és un home prim,
va per les teulades
rosegant un fil.
Ximo del barber
és un home gros,
va per les teulades
rosegant un os.
El petit vailet dematí
se'n va;
'gafa la relleta i a llaurar se'n va.
Lairum, laireta, lairum, lairum, lairà.
La petita jove li duu l'esmorzar:
un tupí de sopes, un crostó de pa
lairum...
i una carbasseta per a xerricar.
Al mig de la vila una font hi ha
lairum...
que qui vulgui beure s'ha de
d'agenollar,
de genolls en terra, barret a la mà.
Lairum...
Jugarem a córrer, qui
més correrà:
tu per la costeta, jo pel camí pla.
Lairum…
Las comtessa està asseguda
viudeta igual!
La comtessa està asseguda al seu palau.
Se li presenta a la cambra,
valga'm Déu, val!
se li presenta a la cambra el comte Arnau.
Tot cobert de roges flames,
ai quin espant!
tot cobert de roges flames, valga'm Déu, val!
Tota sola feu la vetlla, muller
lleial?
tota sola feu la vetlla, viudeta igual.
- No la faig jo tota sola, comte
l'Arnau,
no la faig jo tota sola, valga'm Déu, val!
Qui teniu per companyia, muller
lleial?
qui teniu per companyia, viudeta igual?
- Déu i la Verge Maria,
comte l'Arnau;
Déu i la Verge Maria, valga'm Déu, val!
On teniu les vostres filles,
muller lleial?
on teniu les vostres filles, viudeta igual?
- A la cambra són que
broden, comte l'Arnau,
a la cambra són que brodrem seda i estam.
- Me les deixaríeu veure,
muller lleial?
me les deixaríeu veure, viudeta igual?
- Massa les espantatíeu,
comte l'Arnau,
massa les espantaríeu, valga'm Déu, val!
- Deixeu-me endur una filla,
muller lleial,
que amb mi passarà les penes que estic passant.
- Així com les heu guanyades,
valga'm Déu, val!
tot sol com pugueu passeu-les, comte l'Arnau.
- Solament la més xiqueta,
muller lleial,
solament la més xiqueta, viudeta igual.
- Tant m'estimo la més
xica, comte l'Arnau,
tant m'estimo la més xica com la més gran.
- Per què no caseu les
filles, muller lleial?
per què no tinc dot per dar-los, valga'm Déu val!
- Al capdavall de l'escala,
muller lleial,
al capdavall de l'escala n'hi ha l'arjan.
- Són monedes mal guanyades,
valga'm Déu, val!
són monedes mal guanyades, comte l'Arnau.
- On teniu els vostres fills,
muller lleial?
on teniu els vostres fills, viudeta igual?
- A la cambra són , que
juguen, valga'm Déu, val!
a la cambra són, que juguen, comte l'Arnau.
-On teniu vostres criades, muller
lleial?
on teniu vostres criades, viudeta igual.
Massa les espantaríeu,
comte l'Arnau,
massa les espantaríeu, valga'm Déu, val!
- On teniu els vostres mossos,
muller lleial?
on teniu els vostres mossos, viudeta igual?
- A la pallissa, que dormen,
comte l'Arnau,
a la pallisa, que dormen, valga'm Déu, val!
-Pagueu-los bé la soldada,
muller lleial;
ja veieu les meves penes, viudeta igual!
-Per on heu entrat, vós,
ara, comte l'Arnau?
per on heu entrat, vós, ara, valga'm Déu, val?
-Per la finestra enreixada,
muller lleial,
per la finestra enreixada, viudeta igual.
- Ai, que me l'haureu cremada,
comte l'Arnau,
ai, que m'e l'haureu cremada, valga'm Déu, val!
- Ni tan sols us l'he tocada,
muller lleial,
ni tan sols us l'he tocada, viudeta igual!
- Què és això
que us surt del cap, comte l'Arnau?
què és això que us surt del cap, valga'm Déu
val?
-Males coses que he pensades,
muller lleial,
són les males llambregades, viudeta igual.
-Què és això
que us ix pels nassos, comte l'Arnau?
què és això que us ix pels nassos, valga'm Déu,
val'
-són les coses que he
olorades, muller lleial,
són les coses que he olorades, viudeta igual.
-Què és lo que
us ix per la boca, comte l'Arnau?
què és lo que us ix per la boca, valga'm Déu, val?
-són les males paraulades,
muller lleial,
són les males paraulades, viudeta igual.
-Què vos ix per les orelles,
comte l'Arnau?
què vos ix per les orelles, valga'm déu, val?
-Males coses que escoltades,
muller lleial,
males coses que he escoltades, viudeta igual.
- què és això
que us ix pels braços, comte l'Arnau?
què és això que us ix pels braços, valga'm
Déu, val?
- són les males abraçades,
muller lleial,
són les males abraçades, viudeta igual.
-què és lo que
us ix per les mans, comte l'Arnau?
què és lo que us ix per les mans, valga'm Déu,
val?
- Males coses que he tocades,
muller lleial,
males que he tocades, viudeta igual.
-què és això
que us ix pels peus, comte l'Arnau?
què és això que us ix pels peus, valga'm déu,
val?
-Els mals passos que donava,
muller lleial,
els mals passos que donava, viudeta igual.
-què és aquest
soroll que sento, comte l'Arnau?
què és aquest sorrol que sento que ne dón espant?
-És el cavall que m'espera,
muller lleial,
és el cavall que m'espera, viudeta igual.
- Baixeu-li grana i civada,
comte l'Arnau,
baixeu-li grana i civada, valga'm Déu, val!
- No menja gra ni civada, muller
lleial
sinó ànimes damnades, si n'hi donau.
- On vos han donat posada, comte
l'Arnau?
on vos han donat posada, valga'm Déu, val?
- A l'infern me l'han donada,
muller lleial,
a l'infern me l'han donada, viudeta igual.
-Per què alli us l'han
donada, comte l'Arnau?
per què allí us l'han donada, valga'm Déu val?
-Per soldades mal pagades, muller
lleial,
i donzelles deshonrades, viudeta igual.
-Cada dia us faig l'oferta,
comte l'Arnau,
cada dia us faig l'oferta, valga'm Déu val!
-Us dic que no em feu l'oferta,
muller lleial,
us dic que no em feu l'oferta, viudeta igual,
que com més me feu l'oferta,
muller lleial
que com més me feu l'oferta, més pena em dau!
Feu-ne tancar aquella mina,
muller lleial
que com més me feu l'oferta, més pena em dau!
Feu-ne tancar aquella mina,
muller lleial,
que dóna al convent de monges de Sant Joan.
quina hora és, que el
gall ja canta, muller lleial?
quina hora és , que el gall ja canta, viudeta igual?
-Les dotze hores són
tocades, comte l'Arnau,
les dotze hores són tocades, valga'm Déu, val!
- Ara, per la despedida, muller
lleial,
ara, per la despedida, dem-nos les mans.
- Massa me les cremaríeu,
comte l'Arnau,
massa me les cremaríeu, valga'm Déu, val!
Si s'està la Blancaflor
a l'ombreta de la menta,
que em brodava un mocador
per la filla de la reina.
El mocador n'era d'or
i de seda l'en borda ella;
quan la seda li ha mancat
broda de sa caballera,
que dels seus cabell a l'or
no s'hi troba diferència.
alça els ulls i mira al cel
per conèixer quin temps feia;
gira els ulls envers la mar,
veu venir la mar brogenta,
veu venir fustes i naus
i galeres més de trenta;
veu venir un galió
de les costes de Marsella;
veu saltar-ne un mariner
que el seu gran senyor li sembla.
-Mariner, el bon mariner,
Déu vos dó a la mar bonança,
haveu vist i conegut
a mon gran senyor dins França?
-Jo l'he vist i conegut
i he menjat el pà a sa taula;
n'és el més gran servidor
que té a França el rei d'Espanya.
Quan vaig partir em va donar,
per vós, dama, una comanda:
diu que us cerqueu animador,
que ell aimada s'ha cercada;
la filla del rei francès
per esposa li han donada.
-Benhaja qui presa l'ha,
malhaja qui ha dada.
Gentil dama ne sóc jo
i per altra m'ha deixada.
Set anyades l'he esperat
com a dona ben casada,
altres set l'esperaré
com a viudeta enviudada,
si al cap d'aquests set no ve
per monja en seré tancada.
monja d'un sant monestir,
s'anomena Santa Clara,
-No us faceu mongeta, no,
que en fóreu malaguanyada;
no es menja alli pa de blat
sinó d'espelta i civada,
ni s'hi beu vi de raïms
sinó de prunes amargues.
Vós dormiu en llit guarnit
dins la cambra encortinada,
i allí es dorm sense llençols
en un llit de posts i palla,
i s'hi posen, per capçal,
només una pedra plana.
No us faceu mongeta, no,
que encara teniu qui us aima.
Veus ací el meu anell
d'or,
del dia que ens encartàrem;
veus ací el de diamants
del dia queens esposàrem.-
Allavors el seu marit
va donar-li una abraçada.
Ella quan veu son marit,
als seus peus s'agenollava.
-Perdonau-me, el meu marit,
si he faltat en cap paraula.
-Perdoneu-me ma muller,
els set anys que us he deixada.
-Perdoneu-me, el meu marit,
si n'he estada malcriada.
-Ben criada, Blancaflor,
de bon pare i bona mare.-
Se daren tan fort abraç
que d'alegria ploraven.
Floria lo romani,
els rosers aponcellaven.
Set setmanes de jugar,
ni guanyava ni perdia.
Un dia guanyo un castell
i l'altre perdo una vila,
lara, lara, la.
i l'altre perdo una vila,
lara, lara, la.
El castell que jo he guanyat,
d'altre no se'n trobaria
ni a Castella nia Aragó
ni a França ni a Llombardia,
lara, lara, la.
ni a França ni a Llombardia,
lara, lara, la.
En el pati del castell
raja una font d'aigua viva;
per les cambres del castell
s'hi passejava una niva,
lara, lara, la.
s'hi passejava una niva,
lara, lara, la.
Una princesa gentil
que se'n diu Anna Maria;
amb la mata de cabell
cobreix tota la font viva,
lara, lara, la.
cobreix tota la font viva,
lara, lara, la.
Dotze comtes n'han vingut,
tots dotze de gran valia,
i tots dotze la festegen
i tots dotze la'n servien,
lara, lara, la.
i tots dotze la'n servien,
lara, lara, la.
Tots dotze l'han demanat,
que per muller la voldrien;
a cap d'ells no don l'amor
perquè cap la satisfia,
lara, lara, la.
perquè cap la satisfia,
lara, lara, la.
Perquè se n'ha enamorat,
enamorada de vista,
d'un molt valent cavaller,
que don Joan se'n nomia,
lara, lara, la.
que don Joan se'n nomia,
lara, lara, la.
Els intents que ella ne duu
ningú no els hi coneixia
si no és un seu escuder,
set anya fa que la servia,
lara, lara, la.
set anya fa que la servia,
lara, lara, la.
-escuder, bon escuder,
una pregunta et faria:
si el que mor de ma d'amor
la seva ànima perdria?
lara, lara, la.
la seva ànima perdria?
lara, lara, la.
-Escuder, bon escuder,
molta gràcia tu em faries
si em portessis esta carta
al qui lo meu cor estima,
lara, lara, la.
al qui lo meu cor estima,
lara, lara, la.
Li diràs que vingui aquí
aquesta Pasqua Florida,
que jo li pagaré els passos
tot el més bé que sabria,
lara, lara, la.
tot el més bé que sabria,
lara, lara, la.
Per cada peu de xivall
vint escuts li'n donaria;
a la sella del xivall
mil plaques d'or hi hauria,
lara, lara, la.
mil plaques d'or hi hauria,
lara, lara, la.
Si d'això no en té
pas prou
altres coses li'n daria:
li vestiré tots els patges
de seda, or i plata fina,
lara, lara, la.
de seda, or i plata fina,
lara, lara, la.
si d'això n oen té
pas prou
més encara li'n daria:
li'n donaré tres galeres,
que per ells s'esmerçarien,
lara, lara, la.
que per ells s'esmerçarien,
lara, lara, la.
totes tres les he comprat
per un any i per un dia.
Li'n donaré tres castells
que tinc vora la marina,
lara, lara, la.
que tinc vora la marina,
lara, lara, la.
I a cada cap de castell
cent soldats ho trobaria
que també n'estan pagats
per un any i per un dia,
lara, lara, la.
per un any i per un dia,
lara, lara, la.
Si d'això no estés
content,
jo mateixa m'hi daria;
li'n daria ma persona,
la més bella que la mon sia,
lara, lara, la.
la més bella que la mon sia,
lara, lara, la.
Petiteta l'han casada,
la filla del Carmesí;
de tan petiteta que era
no se'n sap calçar i vestir.
Qui l'en té, l'amor, l'en deixa;
qui no el té, l'en vol tenir.
Lo comte la n'ha deixada,
de set anys no hi vol dormir;
l'ha deixada a ca sa mare
perquè no l'en sap servir.
Qui l'en té...
I se n'ha anat a la guerra
sols per deixar-la engrandir;
des del dia de les noces
set anys trigarà a venir.
Qui l'en té...
Al cap d'aquesta setena
son marit torna a ser aquí.
Ja en pega un truc a la porta:
- Carmesina, baixa a obrir. -
Qui l'en té...
Pregunta a la seva mare
que lo truc ne va sentir:
- A on és la Carmesina,
mare, que no em baixa a obrir?
Qui l'en té...
- Com ne baixarà la trista,
si no és en tot per ací?
El rei moro se l'ha enduta,
disset llegües lluny d'ací.
Qui l'en té...
-Mare, baixeu-me la capa,
la capa de bombosí;
cercaré la Carmesina
ni que m'haja de morir.
Qui l'en té...
Aniré de porta en porta,
com un pobre pelegrí;
aniré de porta en porta,
tot captant del pa i del vi.
Qui l'en té...
Mare, baixeu-me la capa,
la capa de bombosí;
no em baixeu la més bonica,
ni tampoc la de setí,
Qui l'en té...
sinó aquella més
pobreta,
la que solia vestir,
i amb la capa també el llibre
i el bordó de pelgrí.
Qui l'en té...
Mare, aquí teniu la roba
i la faixa de setí.
Replegueu-me aquestes armes,
l'espasa, la vull amb mi.
Qui l'en té...
fins que l'haja rescatada
captaré del pa i del vi;
tornaré amb la Carmesina
o mai més sabreu de mi. -
Qui l'en té...
Arribant a Moreria
demana el més dret camí,
i el primer castell que troba
n'és el del rei sarraí.
Qui l'en té...
Ja se'n va de porta en porta,
tot captant del pa i del vi;
a la segona porteta
la Carmesina trobí;
qui l'en té...
la veu a la finestreta,
que s'afanyava a cosir.
L'agulla n'era de plata,
el didal n'era d'or fi,
qui l'en té...
els coixins d'or en `què
seia
són brodats de carmesí,
el tresor que ella portava
tota la feia lluir,
qui l'en té...
i més que tot la cadena
i el joiell que duia al pit.
- Feu caritat, Carmesina,
a n'el pobre pelegrí;
qui l'en té...
feu-li caritat, mestressa,
per l'amor de Jesucrist.
-Com voleu que nos ne faci
si no sóc mestressa d'aquí?
Qui l'en té...
Torneu demà a les nou
hores
o passar demà al matí.
Ja estaran fetes les noces
del rei moro i de mi,
qui l'en té...
i llavors seré mestressa
de tot lo que hi haurà aquí. -
El rei moro se l'escolta
passejant-se pel jardí.
Qui l'en té...
- Carmesina, amb qui enraones?
- Amb un pobre pelegrí
que me'n demana una almoina
per l'amor de Jesucrist.
Qui l'en té...
- Que n'és de la teva
terra
aquest pobre pelegrí?
- No és pas de la meva terra,
ni tampoc del meu paí,
qui l'en té...
ni els ocells que van per l'aire
crec qeu no en saben venir.
- Carmesina, fes almoina,
fes almoina al pelegrí;
qui l'en té...
para-li la taula blanca
amb el bon pa i el bon vi,
don'li beure amb una tassa,
amb una tassa d'or fi,
qui l'en té...
que ja saps que ets la mestressa
de tot quant hi ha per 'qui. -
Carmesina para taula
per al pobre pelegrí;
qui l'en té...
mentre parava la taula
ja n'arrenca un gran sospir.
- De que sospireu, senyora,
perquè feu tan gran sospir?
qui l'en té...
- Amb el posat i amb la cara
m'apar que us havia vist,
pels ulls i la barba rossa
vós sembleu el meu marit;
qui l'en té...
l'espasa que porteu sembla
la que lo veia cenyir.
- No sospireu, no senyora,
no sospireu més per mi,
qui l'en té...
que qui us parla, Carmesina,
és vostre estimat marit.
Voleu venir, Carmesina,
voleu's-en venir amb mi?
Qui l'en té...
-Si, per cert, el senyor comte,
que ja fóssem pel camí;
llarga me n'és tota espera,
voldria ja haver sortit,
qui l'en té...
i sobretot ésser fora
del reialme sarraí.
Deixeu-me veure el rei, comte,
sabré si vol res de mi.
Qui l'en té...
- No vull res, no, Carmesina,
sinó que em deixisdormir.
- Cuita, ves a l'establia,
tria els dos millors rossins,
qui l'en té...
mentre que jo per les caixes
triaré els millors vestits
i treuré de l'ariquimesa
l'or de què ens cal proveir. -
Qui l'en té...
Ell se'n va dins de l'estable
a cercar el millor rossí,
ella se'n puja a la cambra
a cercar el millor vestit.
Qui l'en té...
Carregaren d'or i sedes
tant con el cor els va dir.
Quan tenen el que volien,
es posaren en camí.
Qui l'en té...
Així que el castell deixaven
el rei moro es deixondí,
més quan va saber la fuita
bon tros lluny n'eren d'allí.
Qui l'en té...
El rei moro sa gent crida
que els vagin a aconseguir;
n'agafa ell mateix l'espasa
i també els vol assolir.
Qui l'en té...
Quan traspassava pel pati
fent ensellar un rossí,
veu que entraven le viandes
per les noces de la nit.
Qui l'en té...
Uns criats portaven plates
amb galls i capons rostits,
altres amb coques maurades
amb molts flaons i amb confits.
Qui l'en té...
Quan el rei moro els va veure
deia tot enfellonit:
- Maleïda Carmesina!
Mal goig n'hages, pelegrí!
Qui l'en té...
Ara si que me l'heu feta,
vos recordareu de mi;
si jo t'hagués coneguda
no hauries entrat aquí.-
Qui l'en té...
I amb pressa el corre al darrera
per podè'ls aconseguir;
quan en són a prop de l'aigua
el rei creu que els va a assolir;
qui l'en té...
quan són 'l'altra part
de l'aigua
el pont es va migpartit.
- ara sí que serà teva,
gran traïdor de pelegrí;
Qui l'en té...
set anys que te l'he nodrida
del bon pa i del bon vi,
set anys quete l'he vestida
de domàs i carmesí,
Qui l'en té...
set anys te l'he mantinguda
sense poder-me'n servir.
Popncelleta te l'emportes,
ai, traïdor de pelegrí.
Qui l'en té...
Cent escuts costa la roba
i altres cent costa el rossí,
i altres cent jo te'n daria
si la deixessis venir.
Qui l'en té...
Poncelleta te l'emmenes,
encara és verge per mi;
si ara te l'enduus poncella
no ho fóra demà al matí.-
Qui l'en té...
De l'altra banda de l'aigua
va respondre el pelegrí:
-així me l'meporto verge,
com l'arbre sec va a florir.-
Qui l'en té...
Per mostrar-ho amb un miracle
un arbre sec vaflorir.
-Ara sí que conec, ara,
que era per tu i no per mi.
Qui l'en té...
No em reca l'or que s'emporta,
ni les joies ni els setins,
sinó el joiell de ma mare
que s'enduu penjat al pit.-
Qui l'en té...
Petita l'han casada la filla
del Mallorquí;
de tan petita que era, encara no es sap vestir.
De tan petita que era, encara
no es sap vestir.
Son marit va a la guerra, saet anys n'està a tornir.
Son marit va a la guerra, set
anys n'està a tornir;
'cabada la setena son marit en torní.
'Cabada la setena son marit
en torní;
en pica a la porta: -Cripseta, baixa a obrir.
En pica a la porta: -Cripseta,
baixa a obrir.
- Com baixarà, la Cripsa, si no és en tot aquí?
- Com baixarà, la Cripsa,
si no és en tot aquí?
- Qui se la n'ha portada? - Rei moro sarraí.
- Qui se la n'ha portada? -
Rei moro sarraí.
- Mare, baixeu la cap, bastó de pelegrí.
-Mare, baixeu la capa, bastó
de pelegrí,
que ja aniré a buscar-la anc quesàpiga morir.
Que ja aniré a buscar-la
anc que sa`piga morir.
A l'entrant de Tolosa, en ventana la'n veí.
A l'entrant de Tolosa, en ventana
la'nveí:
- Baixa caritat, Cripsa, al pobre pelegrí.-
Baixa caritat, Cripsa, al pobre
pelegrí. -
Mentre caritat feia n'arrenca un gran sospir.
Mentre caritat feia n'arrenca
un gran sospir:
- què sospiràveu, Cripsa, què sospirau així?
- N'estava sospirando si era el meu marit.
- N'estava sospirando si era
el meu marit.
- El teu marit só, Cripsa; Cripseta volsvenir?
- El teu marit só Cripsa,
Cripseta vols venir?
- Ja en voldria serfora, al menos pel camí:
ja me n'iré a la caixa a triar el millor vestit.
Ja me n'iré a la caixa
a triar el millor vestit;
tu vés-te'n a l'estable a triar el millor rossí.-
Tu vés-te'n a l'estable
a triar el millor rossí.-
Com rei moro s'adona, Cripseta no és aquí.
Com rei moro s'adona, Cripseta
no és aquí;
prompte manava als patges: -'Nem-la'n a perseguir.-
Prompte manava als patges: -'Nem-la'n
a perseguir.-
Per on passa el rei moro, la terra en fa tremir.
Per on passa el rei moro, la
terra en fa tremir.
Troben un riuet d'aigua, el riu es va partir.
Troben un riuet d'aigua, el
riu es va partir;
per a passar el rei moro, el riu va revenir.
n'és molt llarga de contar;
jo bé prou la contaria,
que set anys hi vaig passar. (bis)
Set anys he servit el comte,
com a forçat i quintat,
i altres set el serviria,
de grat i de voluntat. (bis)
Acabada la setena
llicència vaig demanar;
la resposta que m'en feren:
- No te la podem donar. - (bis)
Jo la demanava al comte
que bé me la va negar;
la demano a la comtessa,
i ella me la va donar. (bis)
M'ha donat per penitència
en tres hores passar el mar;
de tant i tant que corria,
només dues n'hi he estat. (bis)
Quan arribo de la guerra,
de la guerra ja arribat,
ja m'en vaig ca la tia,
allà on jo sola anar. (bis)
- Ai, tia, la meva tia,
la meva tia, com va?
- Aquell que tia m'en deia
set anys que a la guerra està. (bis)
- No hi està pas, a la
guerra,
que al vostre davant n'està.
ai, tia, lameva tia,
què és el que el meu pare fa? (bis)
- Don Lluís, el vostre
pare
terra dels moros anys ha.
- Ai, tia la meva tia,
la meva mare què fa? (bis)
- Don Lluís la vostra
mare
cega n'és de tant plorar.
- Ai tia, la meva tia,
digue-me el carrer en què està. (bis)
- La primera cantonada,
vora del Portal de Mar.
- Docns, baixeu-me la guitarra
que jo solia tocar. (bis)
Li fa´re unacantadeta,
vejam si em coneixerà. -
La mitjanit era entrada,
don Lluís va anar a cantar. (bis)
-Desperteu-vos, vida meva,
si voleu sentir cantar;
sentireu cant de sirena
o peix que roda pel mar. - (bis)
Al primer cant que n'hi feia,
son marit se'n despertà:
- On és aquesta sirena
que en repòs no em deixa estar? (bis)
- Això no és cant
de sirena
ni peix queroda pel mar,
sinó cant d'unapersona
que prou de plors m'ha costat. (bis)
- Sapigués que és
don Lluís,
prompte el 'niria a matar.
- Si mateu el meu marit,
per mi podeu començar; (bis)
que són les amors primeres
i fan de mal oblidar. -
Ella a mitjanit moria,
don lluís en clarejat. (bis)
Tots dosdintre d'una tomba,
junts el varen disposar;
tots dos a Santa Maria
els varen portar a enterrar. (bis)
Ell al bell mig de la porta
i ella al peu de l'altar;
de dins de les seves tombes
dosarbres se'n van alçar: (bis)
L'un nasqué una olivera
i l'altre un oliverar;
quan les branques foren altes
ja se'n varen ajuntar. (bis)
De les fulles i el brancatge
dos coloms se'n van alçar
i l'un al costat de l'altre
cap al cel varen volar. (bis).
- On va el Comte de l'Orange,
a on va tan de matí?
- Vinc a veure missenyora,
que set anys que no l'he vist.
- La vostra senyora és
morta,
que jo l'he vista morir;
tres-centes monges hi havia,
ajudant-la a ben morir.
El dia del seu enterro
sant ofici varen dir;
cremaven més de cent ciris,
que l'altar feien lluir.
En ser l'hora de l'oferta
set atxes vaig oferir;
set atxes i set paneres
per son ànima enriquir.
Cantaven més de cent
monjos,
de los més rics monestirs;
ploraven més de cent dames,
les més nobles de per 'qui.
Cent cavallers hi havia,
vestits de seda i setí;
semblava un ofici d'àngels,
dàngels i de serafins.
Les campanes d'aquest poble
tot ho feien retrunyir;
enterraren missenyora
al peu del gran monestir. -
Ell hi corre i no reposa,
ja es al peu del monestir;
ja s'arrenca de l'espasa
i la llosa ha fet obrir.
- Alçat, alçat,
missenyora,
que ton marit és aquí.
- Com m'ñaçaré, lo bon comte,
si dreta no em puc tenir?
Com m'alçaré,
lo bon comte?
SEt anys ha que jec ací.
Com m'alçaré, lo bon comte?
Tinc el cos a mig podrir.
Casa't, el Comte l'Orange,
i no quedis pas per mi;
i si Déu et dóna filles
poa'ls-hi lo nom de mi.
Que així, quan les anomenis,
et recordaràs de mi:
fes-los-hi dir el parenostre,
al vespre i al de matí.
El bon rei se'n va a caçar,
el bon rei i la regina;
no queda ningú al palau,
sinó l'infant i la dida.
L'infantó no vol dormir
ni en bressol ni en cadira,
sinó a la vora del foc
i a la falda de la dida.
La dida ja fa un gran foc
per veure si dormiria;
a la voreta del foc
la dida se n'ha adormida.
Quan la dia es despertà
trobà l'infant cendra viva.
La dida llença un gra ncrit:
- Valeu-me, Verge Maria,
que si vós no m'ajudeu
de tothom seré avorrida!
Seré avorrida del rei,
del rei i de la regina,
de comtes i cavallers
i dels qui a palau hi havia.
Verge, si em torneu l'infant,
corona d'or us faria,
i pel vostre fill preciós
corona de plata fina.-
Mentre està en 'questes raons
un patge del rei arriba:
- Digueu, dida, què teniu?
digueu què teniu, la dida?
-N'he perdut un bolqueret
dels millors que el rei tenia.
-No ploreu, dida, per 'xò.
per 'xò no ploreu, la dida,
que aquí teniu els diners:
compreu-ne a l'argenteria;
si de plata era el llençol
ara d'or jo el compraria.
- Patge, això no pot ser, no.
patge, així ja no seria;
com el llençol que he
perdut
no n'hi ha a l'argenteria.-
Mentre està en 'questes raons
el rei de caçar arriba:
-Dida, on teniu l'infant?
perquè jo veure'l voldria.-
La dida no sap què dir
i queda tota atordida.
-Dida, aneu al bressolet
que l'infant hi trobaríeu.-
La dida ja se n'hi va:
troba l'infant fent joguina.
-Valga'm la Mare de Déu,
valga'm la Verge Maria!
Les promeses que us he fet
totes us les donaria
Grans crides ja en són
fetes, dondeta,
gran guerra hi ha d'haver, la dondé.
Tra-la-la, la-ra, tra-la-la, la;
tra-la-ra, la-ra, la, la-ra, tra-la-ra, la-ra, la, la.
Hi han d'anar tots el comtes,
dondeta,
comtes i cavallers, la dondé.
Tra-la-la...
També hi han d'anar els
nobles, dondeta,
hauran de ser els primers, la dondé.
Tra-la-la...
Aquell que faci falta, dondeta,
escapçat ha de ser, la dondé.
Tra-la-la...
També el comte d'Estela,
dondeta,
que nuvi tot just és, la dondé.
Tra-la-la...
Ja busca la comtessa, dondeta,
per a fer-li saber, la dondé.
Tra-la-la...
No sap pas con posar-s'hi, dondeta,
quan al davant la té, la dondé.
Tra-la-la...
-Que teniu, el bon comte? dondeta,
sembla que no esteu bé, la dondé.
Tra-la-la...
- El mal que tinc comtessa,
dondeta,
greu us ha de saber, la dondé.
Tra-la-la...
Me n'he d'anar a la guerra,
dondeta,
no sé quan tornaré, la dondé.
Tra-la-la...
-Digue que vós sou nuvi,
dondeta,
tot just teniu muller, la dondé.
Tra-la-la...
-això no hi val, comtessa,
dondeta,
això no val per res, la dondé.
Tra-la-la...
Els qui van a la guerra, dondeta,
tots tenen sa muller, la dondé.
Tra-la-la...
Ja tornen a fer crides, dondeta,
gran guerra hi ha d'haver, la dondé.
Tra-la-la...
Hi han d'anar els nobles, dondeta,
han d'ésser els primers, la dondé.
Tra-la-la...
el comte crida als patges, dondeta,
de soldats més de cent, la dondé.
Tra-la-la...
De bona matinada, dondeta,
al pati del castell, la dondé,
tra-la-la...
que carreguin els ases, dondeta,
amb tot el menester, la dondé;
tra-la-la...
que tots portin ses armes, dondeta,
amb tot el parament, la dondé.
Tra-la-la...
- Tan mateix partiu, comte,
dondeta,
i soleta en deixeiu, la dondé.
Tra-la-la...
Si al menos en diguéssiu,
dondeta,
quuin dia tornareu, la dondé.
Tra-la-la...
- Jo espero que per Pascua,
dondeta,
a veure'm tornareu, la dondé.
Tra-la-la...
La dama es desconsola, dondeta,
d'estar sola al castell, la dondé.
Tra-la-la...
La Pascua ja s'acosta, dondeta,
ja espera al marit seu, la dondé,
Tra-la-la...
Puja dalt de la torre, dondeta,
per vigilar si el veu, la dondé.
Tra-la-la...
Ja en veu tornar els patges,
dondeta
i los soldats també, la dondé
Tra-la-la...
Tots duen robes negres, dondeta,
que els arriben als peus, la dondé.
Tra-la-la...
Ja en veu tornar els patges,
dondeta,
però el comte no ve, la dondé.
Tra-la-la...
-No em diríeu, els patges,
dondeta,
el meu marit on és, la dondé.
Tra-la-la...
-Comtessa, la comtessa, dondeta,
aviat ho sabreu, la dondé.
Tra-la-la...
Prou us traureu les gales, dondeta,
de dol us vestireu, la dondé.
Tra-la-la...
El comte de l'Estela, dondeta,
mai més ja no el veureu, la dondé,
tra-la-la...
que n'ha mort a la guerra, dondeta,
com toca a un cavaller, la dondé.
Tra-la-la...
El dia de l'enterro, dondeta,
pertot gran dol i hagué, la dondé.
Tra-la-la...
De cavallers i nobles, dondeta,
n'hi anaven més de cent, la dondé.
Tra-la-la...
I a la branca més alta,
dondeta,
hi canta un estronell, la dondé.
tra-la-la...
que diu amb son llenguatge,
dondeta,
sempre de cara al vent, la dondé;
tra-la-la...
-Malïdes les guerres, dondeta,
i aquell qui les va fer, la dondé;
tra-la-la...
perdició de dozelles,
dondeta,
i morlt de cavallers, la dondé.
Tra-la-la.…
Les guerres ja són armades,
les de França i Portugal;
el fill del comte don Pere
l'han cridat per general. (bis)
La trista de la comtessa
no feia més que plorar.
- Per què ploreu, la comtessa?
No solíeu pas plorar. (bis)
- Per què no he de plorar,
el comte,
si veig que us n'haveu d'anar?
- Si al cap de set anys no torno
ja us podeu tornar a casar. (bis)
- No ho mana pas Déu
del cel
ni la Santa Trinitat,
que mentres el comte visqui
comtessa es torni a casar.- (bis)
La setena ja és passada,
vuit anys 'viat complirà.
Un dia, mentre menjava,
son pare li va parlar: (bis)
- Per què no us caseu,
comtessa,
per què no us heu casat, ja?
- Com em casré, mon pare,
si el comte no s'ha mort pas? (bis)
Deu-me la benedicció
que jo l'aniré a buscar.-
Va vestir-se de romeua
i en camí se'n va posar. (bis)
Pels boscos i les muntanyes
mai para de caminar;
camina de nit i dia,
sense beure ni menjar. (bis)
Camina de nit i dia
sense ni mai reposar;
quan va ser al cap de set dies
la romeua es va cansar. (bis)
Quan va ser al cap de set dies
la romeua es va cansar
i a l'ombra d'una font viva
la romeua es deturà. (bis)
Mentre que se'n deturava
un patge veu arribar
que portava un cavall blanc
que l'emmenava a abeurar. (bis)
Quan la bèstia hagué
begut
el patge la duu a ensellar.
- No em diries tu, el bon patge,
per qui enselles el cavall? (bis)
-Pel meu senyor, el comte Pere,
que esta nit s'ha de casar.
- No em diries tu, el bon patge,
on el podria trobar? (bis)
-Pugi dalt de la gran sala
d'aquell palau que allí hi ha,
vagi dalt de la gran sala
i allí el trobarà.- (bis)
Li demana una almoina
per amor i caritat:
- Som vinguda de la Itàlia
i no he dut res per gastar. (bis)
- Si tu véns de la Itàlia,
quines noves hi ha d'allà?
La muller del comte Pere,
saps si és morta o què fa? (bis)
- De la dama que em parleu,
quines senyes podeu dar?
- El faldellí que portava
el día que es va casar (bis)
més de cent dobles valien
l'or i la plata que hi ha
i altres tantes jo en daria
si ara el pogués contemplar.- (bis)
La romeua es treu els guants
i l'anell d'or li mostrà.
se n'aixeca el guardapeus
i el faldellí li ensenyà. (bis)
Tot eren plors i rialles
per les cambres del palau
perquè les amors primeres
maqi no es poden oblidar. (bis)
Els comtes estan alegres,
la promesa trista està;
mentrestant els comtes reien
ella tot era plorar. (bis)
S'agafen per ses mans blanques
i no es saben deixar anar;
s'agafen per ses mans blanques
i a casa a se'n van tornar. (bis)
Malalta està malalta,
la filla del bon rei,
comtes la'n van a veure,
comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom declavells.
També n'hi va sa mare
quan ja no hi ha remei.
- Filla, la meva filla,
de quin mal us queixeu?
Ai, que el meu cor...
- Mare, la meva mare,
bé prou que ho sabeu:
metzines me n'heu dades
que em nuen el cor meu.
Ai, que el meu cor...
Metzines me n'heu dades
amb un pom de clavells,
amb un pom de violes,
roses i pensaments.
Ai, que el meu cor...
- Filla, la meva filla,
d'això us confesssareu;
quan sereu confesada
el testament fareu.
Ai, que el meu cor...
-Mare, la meva mare,
ja en tinc fet testament;
del testament que en feia
goig d'ell vós no n'haureu.
Ai, que el meu cor...
Set castells tinc a França,
tots set en poder meu;
quatre els deixo a Don Carles,
Don Carles germà meu.
Ai, que el meu cor...
Un d'ells el deixo als pobres
perquè en preguin a déu,
i els altres dos que resten
a la Mare de Déu.
Ai, que el meu cor...
Del set vestits que porto
tampoc cap no n'haureu
perquè els deixo a la santa,
lasanta del nom meu.
Ai, que el meu cor...
Totes les meves joies,
les d'or i les d'argent,
quan jo ja en sigui morta
als argenters dureu,
ai, que el meu cor...
perquè totes les fonguin,
foses pel record meu,
i perquè en facin llànties
pel sant bon nom de déu.
Ai, que el meu cor...
Les joies més petites
a l'encant les vendreu;
dels diners que us en donin
sant oli en comprareu,
ai, que el meu cor...
per fer cremar les ll`naties
nit i dia fareu,
que la gent, quan les vegin,
per mi prenguin a Déu.
Ai, que el meu cor...
- Filla, la meva filla,
i a mi, què em deixareu?
- Mare, la meva mare,
us deixo el marit meu,
ai, que el meu cor...
perquè el tingueu en
cambra
ben tancat, com ja feu,
perquè tendres carícies
a la cara li feu;
ai, que el meu cor...
i us deixo les xinel.les,
les xinel.les dels peus,
perquè en baixar l'escala
el coll us hi trenqueu. -
Ai, que el meu cor…
L'Amèlia està
malalta, la filla del bon rei;
metges la van a veure, metges i altra gent.
- Filla, la meva filla, i quin
mal és el teu?
- Mare, la meva mare, penso prou que ho sabeu:
metzines me n'heu dades, que
matar-me voleu.
- Filla, la meva filla, d'això us confessareu;
després de confesar-vos,
el testament fareu.
- El testament que faci, vós, mare, ja el sabeu:
el vestit d'or i plata, en 'sent
morta, em poseu:
el millor per mortalla per adornar el cos meu,
també el mantell de perles,
el coixí i vel d'argent.
- Malaguanyada roba, que tota us podrireu.
- El cos ha de podrir-se, doncs
la roba també:
que es podreixin les pompes, l'ànima vagi al cel.
- Filla, la meva filla, a mi,
què em deixareu?
- Mare, la meva mare, a vós, el marit meu,
que us el tingueu en cambra
tothora que vulgueu,
perquè el vetlleu de dia tant com de nit ho feu.
besant-lo i abraçamt-lo
tal com fa temps sabeu,
que ara no us faré nosa a l'hora que ho fareu.
- Filla, la meva filla, que
m'ho perdoni Déu:
és un fals testimoni que vós filla, em poseu. -
Son pare ho escoltava amb un
ministre de Déu:
- Filla, la meva filla, què és això que dieu?
- Ai pare, lo meu pare, en cartes
ho trobareu;
metzines me n'heu dades perquè matà'm voleu. -
A Aragó n'hi ha unadama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins els talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, amorós.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or;
sa germana els hi trenava
els cabells de dos en dos.
Ai, amorosa...
Cada cabell, una perla,
cadaperla, un anell d'or;
cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.
Ai, amorosa...
Sa padrina els hi untava
amb aigua de nou olors;
sa germana més petita
li posava el passador.
Ai, amorosa...
Passador que li posava,
una rosa amb nou colors;
son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
Ai, amorosa...
- No fóssim germans,
Maria,
ens casaríem els dos;
pro, com que som germans propis,
jo et buscaré un casador. -
Ai, amorosa...
Ja la porta a la fira,
a lafira de Lió,
detants anells com li compra
li cauen del mocador.
Ai, amorosa...
Els criats li van darrera
collint-los de dos en dos.
- tingui, senyora Maria,
tingui, tingui els anells d'or. -
Ai, amorosa...
Mentre volten per la fira
toquen a missa major.
- Germà meu, anem a missa,
anem a missa major.-
Ai, amorosa...
En entrar dins del'església
els altar llueixen tots;
la pica d'aigua beneita
es torna un ramell de flors.
Ai, amorosa...
Canaló de prendre l'aigua
es torna canaló d'or,
les dames seuen a terra,
ella en cadireta d'or.
Ai, amorosa...
Totes les dames la miren
amb un ull tot envejós,
capellà que diu la missa
n'ha perduda la lliçó.
Ai, amorosa...
L'escola que l'acompanya
no n'hi sap tornar raó:
els dos han perdut lamissa,
l'han perduda al bo i millor.
Ai, amorosa...
Per dir: "Dominus vobiscum",
diu: -Quina dama veig, jo! -
L'escolà li responia:
- Per mi la'n voldria, jo!
Ai, amorosa...
- I qui és aquesta dama
que llença tal resplandor?
- Filla n'és del rei de França,
germana del d'Aragó.
Ai, amorosa...
I si no us ho voleu creure
mireu-li el sabató:
veureu les tres flors de lliri
i les armes d'Aragó.-
Ai, amorosa…
Al palau del rei
hi falta un cavall;
el rei diu al comte
si l'hi ha robat.
- Senyor, no ho he fet,
ni fet ni pensat. -
Ja el posa en presó,
pres i ben tancat.
no veu sol ni lluna,
ni més claredat
que per una arquera
que hi ha al seu costat.
Si l'en van a veure
sos nobles companys,
i el comte els grillons
amaga afrontat.
- No els amagueu, comte,
no els amagueu pas,
hora és de mostrar-los
si ja no hi feu tard.
- què diran mos fills
vent-me engrillonat?
què diran els nobles
vent-me emmanillat? -
gira els ulls al cel
i, en baixar lo cap,
obrira un fuster
que unes forques fa.
- Fuster, bon fuster,
per qui servira?
- Per vós, senyor comte,
per vós jo les faig.
- Feu-me-les ben altes,
queles mies carns
llops, guilles ni gossos
no puguin menjar.
Feu-me-les ben altes,
que així me veuran,
el rei i la reina
des de llur palau.
l'anell jo us daré
amb un diamant
que el jorn demes noces
el rei em va dar.-
Dalt dle mirador
surten a guaitar
lo rei i la reina,
los prínceps i infants.
Ja en digué lo rei:
- Afluixa el dogal,
afluixa'l, botxí,
cuita a despenjà'l! -
Com una lleona
la reina cridà:
- Estira, botxí,
estreny el dogal!
Si el dogal no hi basta,
ja t'hi bastarà
mon cinyell de sedes
quecent dobles val,
el cinyel de noces
que el rei me va dar.
- Afluixa, botxí,
afluixa el dogal.-
El botxí respon:
- Ja n'és massa tard;
lo comte ja és mort,
déu l'ha judicat. -
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos, mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró.
lireta, liró.
Si n'hi ha trenta-tres presos,
canten una cançó;
l'ha treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.
La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
ne davalla un graó,
lireta, liró.
Els presos se n'adonen
i paren laconaçó.
- Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-me la cançó,
lireta, liró.
- Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?
- Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
o us quiten la ració,
lireta, liró.
- No ens falta menjar i beure,
ni ens quiten la ració;
el que ens falta, senyora,
petita, bonica,
les claus dela presó,
lireta, liró.
- Canteu, canteu-me, presos,
acabeu la cançó;
petita, bonica,
que m'en captiva el so,
lireta, liró.
Aniré al emu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?
lireta, liró.
- El del barretet negre,
el més jove de tots. -
ja se'n va n'el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.
- Ai pare, lo meu pare,
jo vos dema'n un do;
no vosdema'n València,
petita, bonica,
ni tampoc Aragó,
lireta, liró.
Ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin do vols que jo et do?
lireta, liró.
- Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.
- ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.
Els presos fugirien,
com quedaria, jo?
Digues per què vols, filla,
petita, bonica,
les claus de la presó?
lireta, liró.
- Ai pare, lo meu pare,
per treure'n l'animador.
- Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
qui és ton animador?
lireta, liró.
- Ai pare, lo meu pare,
el més petit de tots.
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no!
lireta, liró.
Han cremat la Garriga,
Conflent i Rosselló.
- Dels presos que allà cantan,
petita, bonica,
digueu, què en fareu, vós?
lireta, liró.
- s'acosta el sant dissabte,
els penjaran a tots.
- Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
no pengeu l'animador!
lireta, liró.
- Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
petita, bonica,
que en costen a pes d'or.
lireta, liró.
- Ai pare, lo meu pare,
pengeu-me a mi i tot;
feu les forques de plata,
petita, bonica,
feu-ne los dogals d'or,
lireta, liró.
I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors;
perquè la gent que passi
petita, bonica,
sentin la bona olor
lireta, liró.
Resin un parenostre
per l'anima dels dos,
i diguin "Ai la trista,
petita, bonica,
que ha mort per l'animador!
lireta, liró.
Déu la perdó,
floreta,
mardí de cada flor.
- Qui és aquesta donzella
petita, bonica,
que és morta per amor?
lireta, liró.
Néta és del rei
d'Hongria,
parenta d'Aragó.
déu l'haja perdonada,
petita, bonica,
la filladel baró."-
lireta, liró.
Mentre el baró dormia
la filla no dorm no,
li n'ha dat dormitori,
petita, bonica,
dormitori del bo,
lireta, liró.
Que de vint-i-quatre hores
no tornarà a raó.
Sota el coixí li troba,
petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta, liró.
- Eixiu, eixiu, lospresos,
eixiu, eixiu-ne tots;
aneu's-en cap a França,
petita, bonica,
i feu-ne una cançó,
lireta, liró.
La filla vos lliberta,
la filla del baró.-
El qui no se'n vol moure,
petita, bonica,
n'es lo seu animador,
lireta, liró.
- Anem, anem, la bella,
a fira a Tarascó;
us compraré les vrobes,
petita, bonica,
del més bonics colors,
lireta, liró.
Les tallaran set sastres,
cosint-les vint-i-dos;
a cada estisorada,
petita, bonica,
durem un ram de flors,
lireta, liró.
A cada puntd'agulla
refermaré l'amor.
Quan les tindreu cosides,
petita, bonica,
ens casarem tots dos.-
lireta, liró.
Els presos tots corrien,
no corre l'animador.
girat cap endarrera,
petita, bonica,
guaitava el seu amor,
lireta, liró.
Ja partí el rei de França
un dilluns al de matí;
va partir per prendre Espanya
i els espanyols bé l'han pris.
Ja partí el rei de França
un dilluns al de matí.
Posant-lo en presó molt
fosca
on no es coneix dia ni nit,
sinó per una finestra:
dóna alcamí de París.
Posant-lo en presó molt fosca
on no es coneix dia ni nit.
Treu el cap per la finestra
i un passatger veu venir;
- Passatger, bon passatger,
a França què es diu de mi?-
Treu el cap per la finestra
i un passatger veu venir.
- A París i a França
deien:
"Nostre rei n'és mort o pris." -
- Passatger, retorna a França;
portaràs noves de mi.
A Paris i a França deien:
"Nostre re n'és mort o pris."-
- Diràs a la meva esposa
que em vingui a treure d'aquí;
si no hi ha prou diner a França
que vagin a Sant Denís.
Diràs a la meva esposa
que em vingui a treure d'aquí.
Que venguin la conxa d'or,
que es venguin la flor de lis;
si no hi ha prou diner en bossa
que vagin a Sant Patrís.
Que venguin la conxa d'or,
que es venguin la flor de lis. -
Don Francisco se n'estava
tancadet a la presó:
quan sa mare el 'nava aveure
n'hi venia gran tristor.
Ai, del bon ai, del bon aire;
ai, dle bon ai, de l'amor.
Ja n'hi compra una guitarra
queen tenia molt bon so;
a la presó l'hi portava
percalmar-li la tristor.
Ai, del bon ai,...
- Quan la tingueu trempadeta
cantareu una cançó.
- quina voleu que jo us canti,
quina en cantaria jo?
Ai del bon ai,..
- La que cantava ton pare
el dia de l'Ascensió. -
don Francisco la cantava
amb un to commovedor.
Ai del bon ai,..
Els infants en ses bressoles
s'adormien de dolçor;
els ocells que van per l'aire
no saben de volar, no.
Ai del bon ai,..
El rei també l'escoltava
dedalt del seu mirador;
ja preguntava als seus patges:
- qui és aquest cantador? -
Ai del bon ai,..
Ja n'hi feien de resposta:
- N'és un pres de la presó. -
El rei, de tant que li agrada,
llença llàgrimes de plor.
Ai del bon ai,..
Promptament mana als seus patges
que el treguin de la presó,
que si ell tenia culpa
no cantaria pas, no.
Ai del bon ai,..
Don Francisco se n'estava
tancadet a la presó.
Quan se mare en rep la nova
ja n'hi ve una gran tristor.
Ja n'hi compra una guitarra,
que té un so consolador,
i a la presó ja li porta
que la trempi el seu tenor.
- Quan l'haureu a to posada
cantareu una cançó.
- Quina cantaria, mare,
quina cantaria, jo?
- La que cantava el teu pare
a la nit de l'Ascensió. -
Don Francisco la cantava
amb to enamorador.
Els ocells, així que
el senten,
es paren per sentir el so;
les eugues que van per terra
s'adormien de tristor;
els infants de les bressoles
s'adormen amb el seu so;
tots els patges de la reina
no saben caminar, mo.
La reina s'ho escoltava
des del més alt mirador.
Ja pregunta a n'els seus patges:
- Qui és aquest cantador?
- Aquest és el Don Francisco
que està tancat en presó. -
Ja respon així la reina:
- Per fill el voldria jo. -
Ja responia la infanta:
- Per marit, mare, el vull jo. -
La reina mana als seus patges
que el treguin de la presó.
La resposta que els hi feia,
que no se'n vol anar, no;
que no hi ha més galant vida
que estar tancat en presó
Preciosa és i moreneta
la Verge de Montserrat: (bis)
per sa gala els ocells vénen del'altra banda del mar.
Preciosa és i moreneta la Verge de Montserrat.
Per sa gala els ocells vénen
de l'altra banda del mar; (bis)
per sa gala tots els canten i la de son fill aimat.
Per sa gala els ocells vénen de l'altra banda del mar.
Per sa gala tots ells canten
i la de son fill aimat. (bis)
Per sa gala, en la muntanya, un altar n'hi té aixecat.
Per sa gala tots ells canten i la de son fill aimat.
Per sa gala, en la muntanya,
un altar n'hi té aixecat. (bis)
Dos-centes cinquanta llànties cremen davant l'altar.
Per sa gala, en la muntanya, un un altar n'hi té aixecat.
Dos-centes cinquanta llànties
cremen davant de l'altar (bis)
Totes són de plata fina, menos una que n'hi ha.
Dos-centes cinquanta llànties cremen davant de l'altar.
Totes són de plata fina,
menos una que n'hi ha, (bis)
que és la llàntia del rei moro que mai l'han vista cremar.
Totes són de plata fina, menos una que n'hi ha.
Que és la llàntia
del rei moro que mai l'ha vista cremar. (bis)
Un dia la van encendre i un àngel del cel baixà.
Que és la llàntia del rei moro que mai l'han vista cremar.
Un dia la van encendre i un
àngel del cel baixà. (bis)
- Apagueu aquesta llàntia, sinó el món s'enfonsarà.
-
Un dia la van encendre i un àngel del cel baixà.
La Mare de Déu un roser
plantava;
d'aquell sant roser n'ha nada una planta. (bis)
Nasqué sant Ramon fill
de Vilafranca,
confessor de reis, de reis i de papes. (bis)
Confessava u nrei que en pecat
n'estava.
El pecat n'és gran, Ramon se n'esgalia. (bis)
- No ploreu, Ramon, que el pecat
s'acaba;
si no em perdoneu se'n perdra l'Espanya.- (bis)
Ramon se'n va al port a llogar
una barca.
En troba un barquer: - Voleu embarcar-me?- (bis)
El barquer li diu que el rei
l'en privava
depoder embarcar capellans ni frares (bis)
ni estudiants de la cota llarga.
Mireu sant Ramon quina n'ha pensada! (bis)
Tira el manto a mar per fer-li
de barca,
i el seu gaitatet per arbre posava, (bis)
amb l'escapulari gran vela n'laçava
i amb el sant cordó bandera molt santa. (bis)
Montjuïc el veu, vaixell
assenyala.
Tots els mariners surten a muralla: (bis)
- Jesús quès és
allò? és galera o barca?
- No n'és vaixell, no, ni galera armada, (bis)
que n'éssant Ramon que
ha fet un miracle.
Santa Caterina, toqueu les campanes. (bis).
